​

​

Les dues formes més habituals de consumir cànnabis són la marihuana (cabdells de la planta) o haixix (resina elaborada a partir dels cabdells).

 

Tant a la marihuana com al haixix s’hi troben més de 400 substàncies diferents. Entre elles, seixanta cannabinoides naturals. El cannabinoid natural per excel·lència i present en major proporció és el THC (delta-9-tetrahidrocannabinol), que a més és el de major potència psicoactiva. De la resta, els més coneguts avui en dia i els que tenen més valor terapèutic són el CBD (cannabidiol), CBN (cannabinol) i CBC (cannabinocromeno), que posseeixen també efectes psicoactius, tot i que en menor mesura.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

El cànnabis és una planta que pertany a la família Cannabàcies. Existeixen 3 espècies de plantes del cànnabis: la Cànnabis Indica (efectes més relaxants), la Cànnabis Sativa (efectes més eufòrics) i la Cànnabis Ruderalis (usos agrícoles).

 

Com en qualsevol substància, els efectes del cànnabis estan determinats per diversos factors.

 

• Substància (resina, oli d’ haixix, marihuana, etc.)

• Quantitat i la via d’administració (fumada, oral...)

• Tolerància que tingui la persona (quant d’acostumada estigui)

• Característiques de la persona (experiència prèvia amb la substància, trets de la personalitat, estat físic, estat de salut, expectatives...)

• Entorn i les circumstàncies en les quals s’utilitza.

 

En general, es produeix una modificació de l’estat habitual de consciència, alterant la forma en què la persona es percep a si mateixa i a l’entorn que l’envolta, així com la memòria, els pensaments, les emocions, la conducta i el llenguatge.

​

El cànnabis té un caràcter d’imprevisió, ja que la mateixa substància sobre la mateixa persona és capaç de produir efectes molt diferents en distintes ocasions.

 

En algunes dones, si consumeixen tenint la regla, experimenten efectes diferents, sovint més intensos –ja que varien l’estat d’ànim-.

 

Els efectes que produeix el cànnabis en l’organisme els podem diferenciar entre psicològics i físics.

​

 

 

 

 

Els efectes del cànnabis per via fumada comencen en pocs minuts i es poden mantenir al voltant de les 2-4 hores següents.

​

Per via oral (generalment de marihuana en preparats culinaris com galetes, pastissos...) els efectes es manifesten més tard i solen tenir una major intensitat i durada, facilitant l’aparició de reaccions adverses, per aquesta forma de consum es recomana força prudència, ja que solen ser més difícils de controlar.

​

Consumir-ne tant de manera fumada com ingerida els efectes poden ser extremadament variats.

​

Els efectes que podem trobar a nivell psicològic són una sensació de relaxació o d’eufòria, que poden acompanyar-se de riure incontrolable o bé d’introspecció i silenci contemplatiu, major sensibilitat dels sentits (vista, gust, tacte, oïda...) i emocional, alteració de la percepció de l’espai i el temps en algunes persones els hi pot augmentar la creativitat.

​

A nivell físic podem trobar sequedat de boca, irritació dels ulls, taquicàrdia, augment de la gana, somnolència, disminució de la percepció de cansament muscular i disminució de les nàusees i el dolor.

​

​

​

​

​

Un aspecte important a tenir en compte és l’augment de la tolerància, fet que provoca que la persona consumidora augmenti progressivament la quantitat de substància per obtenir els mateixos efectes que inicialment tenia, aquest fet augmenta també els riscos.

 

No s’han descrit síndrome físic d’abstinència en deixar de consumir, tot i que es poden trobar persones consumidores que els hi resulta molt complicat de frenar o controlar la substància.

 

L’ús de grans quantitats de cànnabis o varietats molt potents pot donar lloc a quadres d’ansietat i angoixa, acompanyats de símptomes com despersonalització (sentiment d’estranyesa davant del món exterior i la pròpia personalitat), desrealització (creure que res és real) i/o al·lucinacions.

 

També pot provocar dispersió i oblits, afectació en la memòria immediata, dificultat per pensar clarament i seguir les converses, nerviosisme, pensaments obsessius i/o paranoies. Això ho hem de tenir en compte si hem de realitzar tasques que requereixin concentració (estudiar, treballar...)

 

Si es consumeix de forma habitual, pot aparèixer bronquitis i problemes respiratoris, cansament i/o manca d’energia física.

 

Cal tenir en compte que en cervells i cossos que s’estan desenvolupant el cànnabis no li va gens bé.

 

Pot donar lloc a baixades de la tensió arterial, aquesta disminució pot provocar marejos, lipotímies, vòmits o pèrdues de coneixement.

​

​

​

​

• Si s’està embarassada o en període de lactància.

• Quan s’està estudiant o treballant.

• Si s’ha de conduir.

• Si s’està passant una mala temporada –nervis, problemes parella, emocionals.-

• Si es pateix algun trastorn psicològic.

• Si es pateixen malalties de cor o de pulmons, diabetis, hipertensió, asma o epilèpsia.

• Si s’està prenent qualsevol mena de medicació.

• Quan no et vingui de gust.

​

​

​

​

Per evitar qualsevol interacció no desitjada, és recomanable no barrejar cànnabis amb medicaments o altres drogues.

​

• Amb l’alcohol pot augmentar la probabilitat de marejos, lipotímies i vòmits.

• Si es consumeix conjuntament amb tabac, li sumem la inhalació de substàncies cancerígenes del tabac. Caldria evitar el filtre de cartó.

• Amb medicació millor no barrejar-la, ja que pot afectar a l’eficàcia del tractament, o donar resultats imprevisibles.

​

​

​

​

Segons la llei de seguretat ciutadana 4/2015 , coneguda popularment com la Llei Mordassa es contempla que la tinença de cànnabis (encara que no es consumeixi) o consumir a l’espai públic pot suposar una multa de 601 a 30.000 € depenent de la quantitat i la reincidència.

Si la persona sancionada és menor d’edat es pot acollir a un programa de mesures alternatives a la sanció administrativa, en el cas que siguin majors d’edat aquesta mesura no es contempla.

El tràfic il·legal de cànnabis i els seus derivats està considerat com a delicte per l’article 368 del Codi Penal. La pena per tràfic és d’1 a 3 anys de presó i una multa segons la quantitat decomissada.