​

​

L’alcohol és una substància molt consumida en la nostra societat i una de les que genera més problemes socials i sanitaris.

En parlar d’alcohol, ens referim a aquelles begudes que contenen alcohol etílic (etanol CH3-CH2OH) en proporció diversa i que té uns efectes principalment depressors sobre el sistema nerviós central.

​

Les begudes alcohòliques es classifiquen en dos grups , segons el seu procés d’elaboració:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

En prendre una beguda alcohòlica, aproximadament un 20% de l'alcohol comença a passar a la sang des del mateix estómac, encara que serà en l'intestí on ho faci el 80% restant. Al cap de 5 minuts d'haver begut ja pot trobar-se alcohol a la sang i la concentració màxima d'aquest no s'aconseguirà fins que passin entre 30 i 90 minuts.

El 90% de l’alcohol ingerit s’elimina mitjançant el fetge i el 10% restant mitjançant la respiració, l’orina i la suor.

 

L’alcohol etílic és un depressor del Sistema Nerviós Central, és a dir que alenteix les funcions vitals. Segons la dosi consumida es poden experimentar diferents efectes.

A dosis baixes i/o moderades l’alcohol actua com un desinhibidor i pot provocar estats d’eufòria i d’estimulació.

 

A mesura que es consumeix més quantitat, apareixen els  efectes depressors en el sistema nerviós central. Així doncs, es van veient minvades les capacitats de pensar, parlar, moure’s i totes les altres activitats. Si es beu molt, costa realitzar moviments precisos, apareix una parla característica, visió borrosa, lentitud per moure’s i reaccionar i pot induir al coma etílic.

 

El seu consum modifica la conducta, enteniment, la percepció i l’estat d’ànim. El consum problemàtic està lligat a l’aparició de problemes socials, conductes violentes, dificultats familiars...

​

​

​

​

En determinades persones, el consum d’alcohol, pot produir una sèrie de reaccions adverses importants:

​

• Intoxicació amb petites quantitats d’alcohol.

• Descontrol (fer coses de les quals un després pot penedir-se)

• Potenciació de l’estat d’ànim (important sobretot quan no estem passant per una bona època)

 

Si se segueix bevent, els efectes inicials d’eufòria i desinhibició en el consum d’alcohol, poden donar pas a desorientació, canvis d’humor, somnolència, vòmits...

​

Les arcades i vòmits són senyal que  l’organisme no tolera més alcohol. És més freqüent que passi quan no s’està acostumat a beure, es barregen begudes alcohòliques o s’ingereix molt d’alcohol en poc temps.

 

Un dels efectes que es pot donar quan existeix una intoxicació aguda pel consum d’alcohol són els blackouts, es tracta d’una espècie d’amnèsia que afecta els records que s’hagin generat sota la influència de l’alcohol.

 

Un coma etílic és una sobredosi que necessita hospitalització i pot ser mortal.

Si ens trobem amb una persona inconscient, mentre truquem al 112 i esperem l’ambulància tindrem especial cura de la posició en què es troba, la posarem estirada i amb el cap reclinat per si vomita.

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La ressaca es produeix pel desgast produït a l’organisme després de consumir alcohol. La ressaca, com la borratxera, té més a veure amb la velocitat a què es beu l’alcohol, en barrejar-ne diferents tipus, l’edat que es té i la complexió física, que no pas amb la tolerància a aquesta droga.

​

Durant la ressaca és important recuperar allò que es perd:

​

• Prendre begudes amb sucre, sucs, aigua, fruita.

• Dormir i descansar també, perquè l’organisme es recupera.

• El cos necessita temps per netejar la sang i eliminar l’alcohol ingerit.

• Caldria evitar obligacions que requereixin concentració i disponibilitat el dia que es preveu ressaca –estudiar, trobades familiars, converses importants…

​

L’Organització Mundial de la Salut defineix el consum de risc de qualsevol consum d’alcohol que incrementi el risc de patir conseqüències negatives (físiques, psicològiques o socials) a curt o llarg termini.

​

Per tal d’ajudar a valorar de manera objectiva la quantitat de begudes alcohòliques que s’ingereix, s’ha definit l’anomenada unitat de beguda estàndard (UBE), que fixa uns límits orientatius a partir dels quals es pot considerar que s’està fent un consum de risc d’alcohol.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Segons les diferents proporcions d’alcohol, s’acostuma a prendre entre 10 grams (canya de cervesa, got de vi, xopet) i 20 grams (cubata) d’alcohol per a consumició.

 

El cos triga, aproximadament, 1 hora a eliminar l'alcohol contingut en una UBE. Això significa que si s'ha begut 5 unitats, hauran de transcórrer 5 hores per a eliminar completament aquest alcohol de l'organisme.

​

​

​

​

L’alcoholèmia és la quantitat d’alcohol que es troba a la sang després d’haver consumit alcohol. Pot mesurar-se mitjançant una analítica de sang o una anàlisi d’aire expirat, ja que una part de l’alcohol s’elimina per la respiració.

La seva concentració a la sang depèn en gran mesura de la quantitat d’alcohol que s’hagi consumit, a més alcohol, major alcoholèmia. Però a part de la quantitat, hi ha uns altres factors que influeixen en el nivell d’alcoholèmia:

​

• Tipus d’alcohol ingerit (cervesa, ginebra...)

• Rapidesa amb què es begui.

• El menjar si l’estómac està buit, passarà més alcohol a la sang

• El pes de la persona, la complexió física.

• El gènere, generalment les dones triguen més temps a eliminar l’alcohol de l’organisme.

 

En general l’alcohol s’elimina de l’organisme a un ritme de 0,15 grams per hora. Una cervesa trigaria aproximadament una hora i un combinat dues hores.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

     *Aquestes dades són orientatives. Si tens dubtes, millor que no condueixis.

​

Davant d’un control d’alcoholèmia per part dels cossos de seguretat tenim l’obligació de realitzar la prova. Negar-s’hi pot donar lloc a sancions administratives o penals.

​

Hi ha municipis on existeixen normatives que sancionen el consum d’alcohol quan es fa al carrer.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

   *Mentre no canviï la legislació

​

​

​

​

​

• Si s’està embarassada o en període de lactància.

• Quan s’està estudiant o treballant.

• Si es pateixen malalties hepàtiques (relacionades amb el fetge) o de l’aparell digestiu

• Si s’ha de conduir.

• Si s’està passant una mala temporada –nervis, problemes de parella, emocionals.-

• Si es pateix algun trastorn psicològic.

• Si s’està prenent qualsevol mena de medicació.

• Si es té diabetis, ja que pot produir una hipoglucèmia (una baixada anormal del nivell de sucre).

• Amb noies que tenen la regla, ja que els efectes poden ser variables, depenent de l’estat d’ànim i la persona.

• Si es prenen píndoles anticonceptives amb alcohol, pot arribar a causar vòmits, és important esperar entre 1 i 2 hores des de la presa de la píndola al consum.

• Quan no et vingui de gust.

​

​

​

​

L’alcohol fa que es tingui més calor: FALS

El consum d’alcohol dilata els vasos sanguinis, és a dir, flueix més sang. Quan es beu alcohol, la sang arriba amb més quantitat a la superfície de la pell i per això la sentim calenta i ens dóna la sensació de calor. Però aquesta reacció és simplement momentània, ja que la temperatura corporal baixa.

​

Beure alcohol només els caps de setmana no comporta riscos per a la salut? FALS

Un consum elevat d'alcohol, encara que sigui de manera puntual, com el cap de setmana, pot ocasionar un dany important per a la pròpia salut, per exemple, un coma etílic, i una major probabilitat de patir altres riscos, com la conducció sota els efectes de l'alcohol, les pràctiques sexuals sense protecció...

​

Si tinc set, l’alcohol m’hidratarà? FALS

L’alcohol deshidrata. No hem de confondré la sensació de frescor amb la hidratació. La millor manera d’hidratar-se és bevent aigua, sucs naturals, sopes i infusions.

Si es consumeixen begudes alcohòliques és important no oblidar-se d’intercalar-ho amb aigua per tal d’hidratar el cos. A més, beure aigua ens ajudarà a no fer un consum tan intensiu, ja que si es té molta sensació de set i no ens hidratem, aquesta sensació no disminueix, pel que segurament es beurà més alcohol i més ràpid del que potser s’ha previst, el que pot comportar malestars diversos.

​

Si s'ha begut massa i es pren un cafè, està en bones condicions per a conduir? FALS

Si s'ha begut massa, no es pot conduir. Un cafè pot donar sensació de tensió, però no manté l'alerta per a conduir ni restaura els sentits que ja han estat afectats pel consum d'alcohol.

 

Vomitar accelera l'eliminació d'alcohol en la sang? FALS

Una vegada l'alcohol ha arribat a la sang, el fetge el metabolitza a una velocitat constant, que no varia amb cap dels procediments amb què es provi d'accelerar-lo. Ni vomitar, ni refrescar-se, ni prendre cafè, no serveixen per a eliminar l'alcohol més ràpidament. Encara que pot fer que hi hagi la sensació d'estar més despert, no ajuden a eliminar l'alcohol ni a millorar les habilitats psicomotores.

 

Moure’s, córrer, saltar, fer esport s’elimina l’alcohol més ràpid del cos. FALS

L’alcohol s’elimina a través de metabolitzar-lo en el fetge, ni més ni menys; a través de suar s’elimina un percentatge molt i molt reduït de l’alcohol.

Com l’alcohol és un depressor i alenteix les funcions vitals, tota activitat física pot contribuir al fet que ens sentim una mica millor, que el cor s’acceleri i que la sang circuli més de pressa. Però poc més.

​

​

​

​

Per evitar qualsevol interacció no desitjada, és recomanable no barrejar l’alcohol amb medicaments o altres drogues.

​

• Amb paracetamol, augmenta la toxicitat per al fetge.

• Amb Ibuprofèn, pot augmentar la possibilitat de patir els efectes adversos de cada substància, alhora que pot potenciar certs efectes de l’alcohol, com la somnolència, pèrdua de reflexos, confusió...

• Amb antibiòtics, no és recomanable barrejar-ho amb alcohol, ja que pot potenciar efectes desagradables per l’estómac, ja que l’alcohol irrita la mucosa gastrointestinal i alguns antibiòtics poden provocar nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea...

• Amb begudes energètiques, emmascaren els efectes de l’alcohol i es pot acabar bevent més del que es tenia previst, augmentant els riscos propis de l’alcohol.

• Si es consumeix conjuntament amb tabac, incrementa el risc a patir malalties de boca, faringe, laringe i esòfag, a causa de la irritació que pot provocar.

• Amb cànnabis pot augmentar la probabilitat de marejos, lipotímies i vòmits.

• Amb cocaïna, els efectes d’ambdues substàncies es contraresten, facilitant que es consumeixin quantitats majors de cada droga, afavorint la tolerància, l'addicció i l'emmascarament de senyals d'alarma davant possibles sobredosificacions (taquicàrdies, sedació...)

• Amb èxtasis, La mescla de totes dues substàncies potencia els efectes de deshidratació contribuint a l'aparició d'un cop de calor, que pot arribar a ser mortal.

​