TABAC

Les plantes del tabac, són originaries d’Amèrica Central i del Sud i l’ésser humà hi té relació amb elles des de fa uns divuit mil anys.

Va ser durant el segle XVI, quan els espanyols van conèixer per primera vegada el tabac a Amèrica, trobaren que els indígenes americans l’utilitzaven com un acte protocol·lari d’acollida i benvinguda. També s’utilitzava en actes de negociació, de diàleg, en l’àmbit de la salut, etc.

El seu consum era de formes diverses: fumat, mastegat, esnifat,.

El seu consum era considerat un ritual gairebé sagrat, és per això que tractaven les plantes amb delicadesa, així com el procés de convertir-les en tabac.

Després de la colonització, el tabac va arribar a Europa de la mà dels espanyols i el seu ús va escampar-se per la resta del món. Es va convertir en un producte de desig per les classes benestants.

Existeixen seixanta-quatre espècies de Nicotiana, dues de les quals (Nicotiana Rustica i Nicotiana Tabacum) mantenen una estreta relació amb la humanitat, gairebé tot el tabac que es consumeix a l’actualitat és Nicotiana Tabacum.

La forma més freqüent de consumir tabac és fumant-lo, bé sigui amb cigarrets manufacturats, de cargolar, purs o pipes. Per a l'elaboració de tabac, s'utilitza la fulla de tabac, a la qual, juntament amb substàncies aromatitzants i secant-la, se li afegeixen també additius.

Quan es fuma un cigarret, es distribueix una petita dosi de nicotina a través dels pulmons fins al cervell.

La nicotina estimula l’alliberament de dopamina, associada a sentiments de plaer, fet que provoca l’adicció al tabac.

S’han aïllat més de 4000 components del fum del tabac, uns 400-500 es troben en fase gasosa i la resta en partícules.

Els més importants de la fase gasosa són el monòxid de carboni (CO), l’anhídrid carbònic, l’òxid de nitrogen, l’amoníac, diverses nitrosamines volàtils, formaldehid i cetones. I entre els de fase de partícules destaquen la nicotina, el benzopirè i el quitrà.

Des de fa molt de temps que es coneix el fum de “primera mà” aquell fum nociu per a les persones fumadores i que s’ha demostrat els diferents perjudicis a la salut.

També s’ha demostrat que el fum que inhala una persona no fumadora (fum de segona mà) en companyia d’una altra que sí que ho és, també és nociu per a la salut.

Actualment s’ha descobert el que s’anomena fum de “tercera mà”, que es refereix a les partícules ambientals provinents del fum de les cigarretes que es queden adherides a la roba de les persones, les catifes, cortines, sofàs o d’altres materials porosos com pot ser la fusta. Aquest residu en forma d’olor estranya (o pudor) també pot ser perjudicial.

La nicotina és el principal alcaloide del tabac i el causant de l’adicció que provoca. Durant la combustió, es destrueix en un 35%, l’altre 35% va a parar a l’ambient, un 22% s’inhala als pulmons i el 8% restant es reté en la cigarreta.

És la substància que dóna al tabac la seva olor característica.

En els cigarrets la nicotina es troba en forma de sal àcida, per la qual cosa no es dissol en la saliva i no s'absorbeix per la mucosa bucal. La persona fumadora inhala el fum perquè arribi als alvèols pulmonars i a través d’ells passa a la sang.

Per contra en els purs i en el tabac de pipa la nicotina es troba en forma alcalina, per la qual cosa es dissol en la saliva, i s'absorbeix per la mucosa de la boca i de la faringe. Aquesta diferència explica que els fumadors de purs o pipes mantinguin el fum a la boca per a experimentar els efectes de la nicotina.

En penetrar al cos a nivell pulmonar, la nicotina arriba al cervell en 6-8 segons. La seva vida a l’organisme és d’uns 30 minuts, tot i que es troba present al cos durant unes 6-8 hores.

La nicotina és una substància estimulant del Sistema Nerviós, la majoria de persones fumadores creuen que fumar els relaxa, però en realitat és perquè calma l'ansietat provocada per la falta de nicotina al cos (un símptoma del síndrome d'abstinència).

Es tracta d'un gas incolor, molt tòxic, que es desprèn de la combustió del tabac i del paper que emboliquen al cigarret.

El Monòxid de carboni (CO) penetra en la sang a través pulmons, es combina amb l’oxigen i dificulta la capacitat sanguínia per transportar-lo.

Substància química que es produeix quan es crema el tabac, un cop s’inhala el fum del tabac, el quitrà forma una capa enganxosa a l’interior dels pulmons provocant diversos problemes respiratoris.

El quitrà conté la majoria de les substàncies químiques que causen diferents tipus de càncer (pulmó, boca, llavis, gola...) i altres substàncies químiques també nocives del fum de tabac.

Els cigarrets i altres productes del tabac que es fumen poden produir diferents quantitats de quitrà, segons com s'elaborin.

Les substàncies irritants són les responsables de les malalties respiratòries (no cancerígenes) relacionades amb el consum de tabac, on s'inclouen la bronquitis crònica i l'emfisema pulmonar.

Les substàncies irritants provoquen una excessiva producció de mucositat que després és difícil d'expulsar, per la qual cosa es precisen forts cops de tos per a eliminar-ho (tos típica de la persona fumadora) i que a poc a poc va dificultant la respiració.

Els símptomes que la persona fumadora presenta progressivament a conseqüència d'aquestes alteracions són:

Tos crònica irritativa, sense causa aparent.
Expectoració o esputs, cada vegada més abundants.
Disminució de la capacitat pulmonar.
Infeccions respiratòries
Insuficiència respiratòria irreversible.

Algunes d'aquestes substàncies són cianur d'hidrogen, amoníac o acetona.

Existeixen una sèrie de problemes per la salut que es troben directament relacionats amb el consum de tabac.

Augmenta la freqüència cardíaca, el ritme respiratori, la pressió arterial i el flux coronari.
Tos i expectoracions.
Pèrdua de la gana.
Alteracions del ritme del pols.
Nàusees i marejos (sobretot en dejú).

Disminueix el sentit de l’olfacte i el gust.
Pot provocar mal alè.
Color groguenc dels dits i les dents.
Augmenta la probabilitat de patir malalties respiratòries (refredats, bronquitis, bronquitis crònica, càncer...)
Augmenta la probabilitat de patir malalties cardiovasculars (infarts...)
Debilita progressivament el sistema immunològic i, quan es presenten algunes malalties aquest no respon adequadament.
Augmenta el risc de patir osteoporosis.
El consum de tabac desenvolupa tolerància, una persona fumadora habitual no experimentarà els efectes de marejos que solen tenir les persones que no estan acostumades al tabac.

El risc de patir aquestes malalties depèn de diversos factors:

Consum diari de cigarrets: com més gran és la dosi diària major és el risc.

Durada del consum: Com més aviar es comença a fumar i més llarg és, per tant, el període de la vida durant el qual es fuma major és el risc.

La manera de fumar: aquelles formes que augmenten l'exposició de l'organisme al fum (inhalació profunda i repetida, mantenir el cigarret a la boca entre calada i calada), incrementen el risc.

El tipus de tabac que es fuma: No és el mateix el tabac de cargolar, de pipa, puros, cigarrets industrials... El tabac pot ser de cultiu natural, dessecat o modificat amb processos per incrementar el seu sabor. Tots porten substàncies tòxiques i addictives, però uns més que els altres.

Es desaconsella fumar si s’està embarassada o es pensa que es pot estar-hi, ja que el consum de tabac està estretament relacionat amb un baix pes dels nadons i problemes amb el desenvolupament i creixement del fetus.

Hi ha coses pitjor que el tabac: A l’estat espanyol es moren mil persones cada setmana per complicacions relacionades amb el tabac. El tabac es una de les causes de patir un càncer i el càncer és la segona causa de mort en els països industrialitzats per darrera de les malalties cardiovasculars amb les que el tabac també hi està relacionat.

Si es deixa de fumar s’augmenta de pes, el tabac ajuda a no engreixar-se: No totes les persones que deixen de fumar s’engreixen. Deixar de fumar augmenta els nivells d’ansietat per la privació de nicotina i això pot provocar un augment de la gana. És per aquest motiu que es recomana que a l’inici del procés es controli menjar aliments rics en calories i s’eviti picar entre hores, millor menjar fruita, sucs.

Els cigarrets de cargolar no són tan perjudicials: Alguns estudis han posat de manifest que les persones que fumen cigarrets fets a mà tenen concentracions més altes de monòxid de carboni (CO) en l'aire exhalat. Tot i que els cigarrets fets a mà acostumen a tenir menys quantitat de tabac que els cigarrets manufacturats, hi ha proves que indiquen que les persones que fumen cigarrets fets a mà consumeixen dosis superiors de nicotina, bé perquè el tabac per cargolar en conté més o perquè es fan pipades més intenses o més freqüents.

El tabac tranquil·litza: El tabac és una substància estimulant. La nicotina que porta el tabac és molt addictiva, tant que si deixem de fumar un temps (encara que siguin unes hores), apareix el síndrome d’abstinència. El nivell de nicotina al cos es redueix molt ràpidament. Per això, moltes persones de seguida que no estan fumant tenen ganes de fumar. Aquest és el motiu pel qual algunes persones senten que el tabac les relaxa. La veritat és que poden sentir que les alleuja, però no de l’estrès o de les coses que els hi neguitegen, sinó de les mateixes ganes de fumar.

Es passa molt malament quan es deixa el tabac: La dependència física de la nicotina només dura al voltant d'una setmana. No obstant això, els beneficis de l'abandó són progressius i apareixen des del moment en què es deixa de fumar.

Els beneficis de deixar de fumar són evidents. S’estima que després de 10-15 anys d’haver deixat de fumar, el risc de mort s’equipara al dels que mai havien fumat.

El síndrome d’abstinència són una sèrie de símptomes amb els quals el cos respon davant la falta d’administració de nicotina.

Els símptomes que poden aparèixer són els següents:

Irritabilitat, frustració o ràbia
Ansietat
Dificultat per a concentrar-se
Augment de la gana
Intranquil·litat
Apatia o tristesa
Insomni.

L'abstinència pot ser difícil i algunes persones poden sentir més els símptomes que unes altres. La majoria de persones que abandonen el tabac no experimenten tots els símptomes, sinó només alguns i no amb la intensitat que a vegades es creu abans de deixar-ho.

Un dels efectes que pot aparèixer quan s’abandona el consum de tabac és el desig intens de consumir tabac, aquest desig pot durar molt de temps, inclús anys amb aquelles persones que feia molt de temps que fumaven.

Els efectes que poden aparèixer són els següents:

Desig de consumir
Intenció de planificar el consum que es farà.
Expectativa d’efectes físics i emocionals positius pel consum de tabac.
Expectativa de disminució del malestar físic i anímic pel consum de tabac.
Anticipar-se a la dificultat d’evitar consumir.
Pèrdua de control derivat del consum.

Convertir-se en una persona fumadora consisteix en un procés, pel que deixar de fumar també ho és.

Els factors que determinen el manteniment del consum de tabac tenen a veure amb la substància (pels efectes de la nicotina) i amb la persona (pels estímuls que envolten a la persona fumadora)

Les persones expertes defineixen una sèrie de moments per les que s’avança a l’hora de fer un canvi d’hàbit en el consum de drogues (inclòs el tabac).

Moment precontemplatiu: “No vull deixar de fumar” La persona no té interès pel canvi, no es considera que fumar sigui un problema.

Moment contemplatiu: “M’agradaria deixar de fumar” Es considera la possibilitat de modificar l’hàbit de fumar. Es pot fer per un o una mateixa o cercar ajuda –llibres, CAP, professionals de la salut...-

Moment de preparació: “Dilluns vinent deixo de fumar” Es comencen a fer petits canvis per assolir l’objectiu (fumar menys cigarretes, explicar a l’entorn la teva intenció de deixar-ho...)

Moment d’acció: “Fa 3 setmanes que no fumo” Es pren la decisió i es fa un canvi visible en la conducta. Es pot fer una llista de les millores i també de les dificultats trobades.

Moment de manteniment: “Demà surto de festa amb les amigues” s’ha aconseguit l’abstinència del tabac i es treballa per mantenir-la, és important anticipar-se i pensar com afrontar situacions associades amb el tabac, per així mantenir la decisió de no fumar.

Possible situació de recaiguda: “Ho he fet, he fumat” Tot procés d’abandonament d’un hàbit, pot comportar una recaiguda, aquest fet pot suposar una oportunitat d’aprenentatge per així trobar estratègies alternatives. Les recaigudes no són un fracàs insuperable, sinó un retrocés indesitjable.

Si es consumeix conjuntament amb alcohol, incrementa el risc a patir malalties de boca, faringe, laringe i esòfag, a causa de la irritació que pot provocar.

Si es consumeix conjuntament amb cànnabis, augmenten els riscos per a la salut com pot ser la irritació, tos, bronquitis, augmentant també els possibles danys cardiovasculars.

Amb les píndoles anticonceptives, augmenta els riscos d’efectes secundaris més seriosos que poden arribar a ser greus, com atacs cardíacs, coàguls de sang, etc. Per tant està totalment contraindicat.